Ja hem entrat a la tardor, la meva estació preferida, per això us recordo què ens duu.

 LA TARDOR

M’agrada l’escalfor del foc i les rialles,

els paisatges rojos i ataronjats.

El soroll de les botes al caminar

sobre un tou de fulles que cruix al passar.

La sensació del vell eriçat amb la fresca brisa

que els cabells em fa volar.

Respirar em fa sentir lliure,

ben bé com si pogués volar.

Les estones en família,

collint castanyes, per després poder-les torrar,

o bolets que s’amaguen entre la pinassa,

traient el seu barret que els fa de cuirassa.

Però el millor és a cals avis,

de pensar-hi ja em llepo els llavis.

És cap a on tots desfilem

pensant en els panallets que aviat menjarem.

Júlia Nateras Mundet