VINCLES
Com cada dissabte al matí vaig observar per la
finestra com aquell petit cotxe vermell aparcava al davant de casa meva i
pacientment em vaig esperar per sentir sonar el timbre de la porta. Feia dies
que esperava aquest moment, el dia en què el meu fill i la seva família venien
a dinar. Quan els vaig obrir la porta, el meu fill Josep, em va preguntar:
-Hola pare, com estàs?
-Vaig fent i vosaltres? Que no ve la Maria? Has vingut
sol? – Ja em temia el més fatídic.
-Molt estressats... Per cert, t’he de dir una cosa.-
Em va contestar el meu fill tot nerviós i apressat.
-D’acord però primer entrem.
–No pare, és que no em quedo a dinar, no em puc
esperar. He d’agafar un avió d’aquí dues hores. Com ja saps, la setmana que ve
és la primera setmana d’estiu i la Maria i jo serem fora per un viatge de
negocis...(Va vacil·lar uns instants)Necessitem que et facis càrrec d’en Pol.
