POESIA: EL BULLYNG

Els llavis murmuren paraules sense so,

són totes buides i sense raó.

T’envolten, et ceguen i tu et deixes seduir

no te n’adones que només et volen ferir.

Obres les ales, tota innocent,

pura i blanca com un desig ardent.

Els regales el teu petit cor,

que arrebossa tendresa però sobretot amor.

Les ombres t’envolten i et separen de tot,

es riuen de tu, trobant plaer en el teu dolor.

Esgotes les llàgrimes, la teva última emoció

abans que t’abandonis a la acollidora buidor.

Els teus ulls ja no brillen amb càlida claror,

estan apagats, muts d’expressió.

Els teus ho noten, el canvi fa por,

ets una ànima en pena antany lluïssor.

Júlia Nateras Mundet